Questo non è un blog di cucina

Mi chiamo Francesca e questo non è un blog di cucina.
 

Si chiama così perché sono cose che capitano quando si parte da qui e si arriva a qui. 

Le lingue cremasca e catalana un po’ si somigliano, suonano allo stesso modo un po’ duro, spesso nella mia testa si confondono e farfuglio parole che non appartengono più a nessuno, come in un monologo in grammelot di uno spettacolo di Dario Fo. 

Al momento non so ancora se sarà blog e che blog sarà.

Comunque, già che ci siamo e per contraddirmi subito, riporto di seguito la ricetta della rivista “Cuina: menjar, beure,viure”, naturalmente in catalano altrimenti non vi viene bene:

Per a 4 persones: poseu a bullir mig litre de llet amb un canonet de canyella i la pela d’una llimona. Quan arrenqui el bull, pareu el foc i deixeu-ho infusionar uns minuts. Mentrestant, barregeu 4 rovells d’ou, 100 g de sucre i 20 g de midó fins que quedi una pasta ben fina, sense grumolls. Tot seguit, torneu a arrencar el bull a la llet.
Quan la llet torni a bullir, afegiu-hi a poc a poc la barreja de rovells, sucre i midó, abaixant el foc al mínim i sense deixar de remenar (és recomanable fer-ho amb una espàtula de fusta). Deixeu-ho coure 30 segons. Quan s’hagi espesseït, coleu-ho per evitar que hi quedin grumolls i per treure’n la canyella i la pela de llimona.

Poseu la crema catalana resultant en cassoletes de terrissa individuals, el recipient més tradicional i nostrat d’aquestes postres, i deixeu-ho refredar. També ho podeu emplatar en una safata gran i deixar-la al mig de la taula perquè cada comensal se serveixi directament.

Com la voleu, cremada o sense cremar? Els qui us agradi el sucre ben cruixent, no oblideu el toc final de les postres. Abans de servir la crema, poseu-hi un grapat de sucre blanc al damunt i cremeu-lo amb una pala de cremar ben calenta o bé amb un bufador petit de cuina.